La lluita biològica de plagues: una estratègia de control

La lluita biològica de plagues és una estratègia de control, en la qual s’utilitzen poblacions d’enemics naturals (parasitoides, depredadors o patògens), per a reduir la població d’una espècie plaga per davall d’un llindar econòmic de danys.

El control biològic de plagues, pot ser:

De conservació: consisteix en el maneig de les condicions que influeixen en l’agre ecosistema, per a potenciar l’eficàcia dels enemics naturals autòctons, de manera que s’actua directament sobre els elements del medi, tant modificant els factors que interfereixen amb les espècies beneficioses, com realitzant un maneig dels requeriments ecològics que necessiten les espècies beneficioses en el seu ambient.

Clàssic: consisteix a introduir una espècie exòtica, criar-la i aclimatar-la, amb l’objectiu que passe a formar part del complex d’enemics naturals que té una plaga en camp. L’espècie introduïda passa per un rigorós procés de quarantena, a fi de garantir que cap organisme no desitjat (com hiperparasitoides) s’introduïsca.

Inoculatiu: és una estratègia utilitzada quan és possible una certa permanència de l’enemic natural en el cultiu, però és incapaç de viure sobre ell de forma permanent. Els alliberaments inoculatius es fan a l’establiment del cultiu per a colonitzar l’àrea durant el temps de permanència d’aquest i així previndre l’increment de la densitat de l’agent perjudicial. S’introdueix l’enemic en quantitats baixes, esperant que es multiplique en el cultiu i controle la plaga durant un llarg període, encara que no de forma permanent.

Inundatiu: consisteix en alliberaments d’un nombre molt elevat d’enemics naturals, natius o introduïts, per a la reducció de la població de l’agent danyós a curt termini, quan s’arriba a nivells de dany econòmic. Es fan introduccions repetides de quantitats elevades de l’enemic per a un control suficient de la plaga.

Més informació: http://www.agroambient.gva.es/va/web/agricultura/insectarios-de-la-generalitat-valenciana