L’agricultura ecològica de la Comunitat Valenciana crea solucions al relleu generacional i a la incorporació de la dona al sector

“El sector ecològic de la Comunitat Valenciana està resolent dos problemes històrics que té el sector agrari: la falta de relleu generacional i la incorporació de la dona”, segons ha destacat la consellera d’Agricultura, Isaura Navarro, este matí durant la presentació de l’Informe Anual del Sector Ecològic del 2022 a la Comunitat Valenciana junt amb el Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV)

I és que, tal com recull l’Informe, la mitjana d’edat de les persones que s’incorporen a l’activitat ecològica certificada és de 48 anys, mentre que en la producció convencional es situa en els 64 anys. A més, el 30% de les productores ecològiques certificades pel CAECV són dones, fet que suposa que en dos anys s’ha produït un increment de la incorporació de la dona al sector ecològic del 26%.

A esta capacitat de generar oportunitats se li suma la rendibilitat econòmica del sector. Entre 2015 i 2022, el volum de facturació del sector ecològic en el territori valencià s’ha incrementat en un 372%, en passar de 153,2 milions d’euros als 723,9 milions actuals.

Altre dels elements claus és l’alta capacitat geogràfica del mateix sector, ja que a hores d’ara «l’agricultura ecològica està present en el 92% dels municipis de la Comunitat Valenciana. És a dir, dels 542 municipis que conformen el nostre territori, 501 tenen algun tipus de cultiu ecològic generant així una gran eina contra el despoblament rural», ha indicat la consellera Navarro.

En esta línia, la consellera Navarro també ha detallat que «en els últims 10 anys (2012 – 2022) la superfície certificada a Espanya ha crescut un 50%, mentre que en la Comunitat Valenciana l’hem incrementada en un 129,2%, de 67.084 hectàrees certificades en 2012 a les 153.779 que tenim actualment».

En la presentació de l’informe també han participat el secretari autonòmic d’Agricultura, Roger Llanes, el director general de Desenvolupament Rural, David Torres, i el president del CAECV, Vicente Faro.

Precisament, el president del CAECV ha volgut posar en valor tot el treball de la Conselleria d’Agricultura perquè «gràcies a la posada en marxa del primer i segon Pla de Producció Ecològica, la Comunitat Valenciana ha aconseguit posar-se al capdavant i ser referent quant a producció ecològica es refereix. Som la quarta comunitat autònoma en nombre de persones operadores i superfície certificada, amb un creixement molt per damunt de la mitjana europea i nacional”.

Faro també ha destacat el model de certificació pública «com a sistema més eficient, que simplifica la gestió, ajusta el cost de la certificació, optimitza la gestió de recursos, ofereix major transparència i independència d’actuació, així com una major seguretat jurídica, tant a persones operadores com a consumidores, promovent un concepte harmonitzat de la producció ecològica”.

Per la seua banda, Roger Llanes ha destacat que “l’agricultura ecològica ha experimentat en els últims anys un auge espectacular en la Comunitat Valenciana, tal com reflecteixen les dades relatives al seu nivell d’implantació, que ha seguit una línia ascendent en tots els seus paràmetres. Aquesta evolució tan favorable és la conseqüència dels plans de suport que posat en marxa la Generalitat i del gran acolliment que han tingut per part d’un sector que ha trobat en l’agricultura ecològica un nínxol de mercat de gran interés”.

Més dades d’interés

La superfície dedicada a l’agricultura ecològica en la Comunitat Valenciana representa el 6,6% de la superfície agrària total i el 20,5% de la superfície agrària útil, quan al tancament de 2020 la superfície agrària total era del 6,3% i l’útil el 17,9%.

Del total de la superfície certificada, 127.636 hectàrees és superfície certificada de secà i la resta, 26.143 hectàrees, de regadiu. Per tant, el 83% de la superfície certificada com a ecològica en la Comunitat Valenciana és de secà i el 17% és de regadiu.

El nombre d’operadores és de 4.258, el que suposa un increment del 5,5% respecte al darrer any i un increment del 116% en els últims deu anys. A més, en la darrera el nombre d’importadors certificats ha passat de 23 en el 2012 a 100 en el 2022.

En quant al destí de les vendes, en el 2022 s’ha exportat el 64% de producte ecològic, mentre que el 36% s’ha consumit a nivell intern.

Principals cultius i comarques productores

Pel que fa a les comarques que més importància tenen en el sector ecològic, si parlem de superfície certificada, les principals són: la comarca d’Utiel – Requena, el Racó d’Ademús, Els Ports, El Comtat i l’Alt Palància.

D’altra banda, si fem referència als tipus de cultiu, a la Plana d’Utiel – Requena i al Vinalopó Mitjà predomina el cultiu de vinya, la producció de fruits secs es concentra principalment en l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, l’olivar certificat en ecològic se situa en l’Alt Vinalopó i el Baix Maestrat, la producció de cereals es concentra en la zona interior de la Comunitat, en major mesura a les comarques de la Plana d’Utiel – Requena, La Vall de Cofrents – Aiora i l’Alt Vinalopó, la producció de cítrics en la seua majoria llimes a la comarca de La Vega Baixa, els fruiters a la Ribera Alta, La Costera, La Vall d’Albaida, L’Alcoià i el Baix Vinalopó i el cultiu d’hortalisses a l’Horta Nord, l’Alt Vinalopó, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i La Vega Baixa.

Descarregar informe complet

 

 

 

 

 

 

 

El número de operadoras es de 4.258, el que supone un incremento del 5,5% respecto al último año y un incremento del 116% en los últimos diez años. Además, en la última el número de importadores certificados ha pasado de 23 en el 2012 a 100 en el 2022.

 

En cuanto al destino de las ventas, en el 2022 se ha exportado el 64% de producto ecológico, mientras que el 36% se ha consumido a nivel interno.

 

Principales cultivos y comarcas productoras

 

En cuanto a las comarcas que más importancia tienen en el sector ecológico, si hablamos de superficie certificada, las principales son: Utiel – Requena, el Rincón de Ademuz, Els Ports, El Comtat y el Alt Palància.

 

Por otro lado, si hacemos referencia a los tipos de cultivo, en Utiel – Requena y en el Vinalopó Mitjà predomina el cultivo de viña, la producción de frutos secos se concentra principalmente en el Alt Vinalopó y el Vinalopó Mitjà, el olivar certificado en ecológico se sitúa en el Alt Vinalopó y el Baix Maestrat, la producción de cereales se concentra en la zona interior de la Comunitat, en mayor medida en las comarcas de la Plana d’Utiel – Requena, La Vall de Cofrents – Ayora y el Alt Vinalopó, la producción de cítricos, en su mayoría limones, en la comarca de La Vega Baja, las frutas en la Ribera Alta, La Costera, La Vall d’Albaida, L’Alcoià y el Baix Vinalopó y el cultivo de hortalizas en l’Horta, el Alt Vinalopó, l’Alacantí, el Baix Vinalopó y La Vega Baja.