PRODUCCIÓ AGRÀRIA

L’Agricultura Ecològica, denominada també biològica, és un sistema de producció i elaboració que té com a objectiu l’obtenció d’aliments d’òptima qualitat, lliures de residus, minimitzant l’impacte humà en el medi ambient. Utilitza els recursos naturals de manera òptima, contribuint a preservar la biodiversitat vegetal i animal, i que aposta per impulsar el desenvolupament local sostenible de la zona. Això suposa utilitzar la naturalesa sense trencar el seu cicle biològic, extraure de la terra el que la terra és capaç de donar sense sobre explotar-la amb l’ús de substàncies contaminants.

La norma regula la producció de productes agraris vius, o no transformats (vegetals, animals, animals de l’aqüicultura i algues), productes agraris transformats destinats a ser utilitzats per a l’alimentació humana, pinsos, material de reproducció vegetativa i llavors, així com els llevats.

La Ramaderia Ecològica és un sistema de producció ramadera, lligat al sòl, que té com a objectius la salut del consumidor, el benestar dels animals i la protecció del medi ambient.

Els tres principis principals són:

• Conservació del medi i de l’entorn natural, mantenint el medi físic i l’atmosfera sense contaminació, i la fertilitat natural del sòl i la biodiversitat; prenent com a base l’aprofitament racional de recursos per animals autòctons i amb una càrrega ramadera adequada per a evitar qualsevol tipus d’impacte negatiu sobre el medi ambient.
• Màxim respecte cap al benestar i la protecció dels animals, facilitant-los totes les condicions que li són necessàries per a un desenvolupament vital adequat i evitant-los qualsevol tipus de danys, i molèsties innecessàries al llarg de tota la seua vida (maneig, transport i insensibilització prèvia al sacrifici).
• Evitar l’ocupació sistemàtica de substàncies químiques de síntesis en tot el procés productiu, tant en medicaments dels animals com en forma de fertilitzants o additius a l’hora d’obtindre o preparar els aliments que han de consumir el bestiar amb la finalitat de poder garantir l’absència de substàncies residuals en els productes obtinguts dels animals que puguen suposar algun risc per a la salut del consumidor.

L’apicultura és una activitat important que contribueix a la protecció del medi ambient i a la producció agroforestal mitjançant l’acció polinitzadora de les abelles.

Els principis fonamentals de l‘APICULTURA ECOLÒGICA estan estretament vinculats al tractament dels ruscos al mateix temps que la qualitat del medi ambient. També es tenen en compte les condicions d’extracció, elaboració i emmagatzematge dels productes apícoles.

Ests principis fonamentals es poden resumir en els següents punts:

• Selecció de les races de les abelles. Es té molt en compte la seua capacitat d’adaptació i resistència.
• Ubicació dels colmenars. És important tindre les fonts de nèctar natural a prop, a més de mantindre un distància suficient de les zones de producció no ecològica.
• Alimentació de les abelles. Es guardaran reserves de mel per a passar l’hivern, però ha de ser mel ecològica, preferentment de la mateixa unitat ecològica.
• Mètodes de gestió zootècnica i identificació dels colmenars. Tracte adequat de les abelles i registre de la ubicació dels ruscos.
• Característiques dels ruscos i materials amb els quals es fabriquen. Ús fonamental de productes naturals.

L’AQÜICULTURA ECOLÒGICA té com a principi l’explotació sostenible de la pesca i és un sector de producció ecològica relativament nou si es compara amb el de l’agricultura ecològica, que compta amb una dilatada experiència.

Tenint en compte el creixent interés dels consumidors pels productes de l’aqüicultura ecològica, és probable que continue creixent la proporció de conversions d’unitats de producció aqüícola a la producció ecològica.

Disposa d’una estricta normativa, recollida en el Reglament (UE) 2018/848.

L’AQÜICULTURA ECOLÒGICA es basa en:

• Absència de deterioració del mitjà en el qual se situen les explotacions.
• Utilització d’aigua sense contaminants.
• Preferència pel policultiu.
• Absència de OMG: ni en insumos, ni en els propis organismes cultivats.
• Baixa densitat de cultiu.
• Manteniment del comportament típic de les espècies.
• Sanitat animal basada en mesures de prevenció més que en medicació.
• Ús de l’oxigen per a millora del benestar animal.
• Densitat de cultiu controlada.
• Alimentació basada en pinso de fonts sostenibles, sense productes químics de síntesis.
• Benestar animal.
• Produir un aliment de qualitat, amb totes les garanties sanitàries.

Els sistemes de producció vegetal ecològica necessiten un material de reproducció vegetal que siga capaç d’adaptar-se a la resistència a les malalties, a condicions climàtiques i edafològiques locals diverses i a les pràctiques de cultiu específiques de l’agricultura ecològica.

Les llavors i el material de reproducció vegetativa hauran d’haver-se produït de conformitat amb les normes de producció ecològica.