El passat 5 de desembre, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) va organitzar una jornada, amb motiu del Dia Internacional dels Sòls. L’acte, al qual va assistir el president i la secretària del Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV), Vicente Faro i Regina Monsalve, respectivament, va ser inaugurat pel ministre d’Agricultura Luis Planas. La sessió va evidenciar que el sòl, recurs històricament subestimat, s’ha convertit en l’última frontera de la sostenibilitat.
L’eix central de la trobada va ser la presentació de la nova Directiva Europea de Vigilància i Resiliència del Sòl, aprovada el 12 de novembre, que reconeix el sòl com un sistema viu, essencial i vulnerable. Aquesta primera normativa comunitària estableix un marc comú d’actuació, metodologies harmonitzades i un sistema de vigilància periòdica l’objectiu de la qual és que tots els sòls de la Unió Europea siguen saludables en 2050.
Durant la trobada, el CAECV va mantindre un diàleg tècnic amb els responsables del departament de sòls del MAPA, en el qual es van establir diverses línies de cooperació. Entre elles, destaca l’organització d’una visita oficial al CAECV, on el Ministeri podrà analitzar de primera mà la informació que l’organisme gestiona sobre els sòls agrícoles ecològics de la Comunitat Valenciana. Aquesta base de dades —històrica, homogènia i científicament rigorosa— constitueix un recurs singular a nivell estatal i es planteja com un element clau per a construir el futur marc nacional de vigilància del sòl, especialment en relació amb el model LUCAS i els descriptors exigits per la Unió Europea.
El calendari presentat pel MAPA subratlla la magnitud del repte:
Inventari nacional de sòls potencialment contaminats abans de 2029.
Portal públic de dades en 2027.
Primers mesuraments harmonitzats en 2030.
Avaluacions de salut del sòl cada sis anys.
Aquest full de ruta no sols compromet als Estats membres, sinó també als organismes de certificació, centres d’investigació agronòmica i entitats implicades en la gestió territorial. La col·laboració coordinada serà essencial per a garantir la qualitat, transparència i utilitat de les dades generades.
Els estudis presentats durant la jornada revelen una situació crítica, però amb un elevat potencial de millora: el 44% dels sòls agrícoles europeus està perdent carboni, mentre que 50 milions d’hectàrees podrien incrementar la seua capacitat d’absorció si adoptaren pràctiques de maneig sostenibles. En aquest context, Espanya —per la seua diversitat edafològica i el seu pes en la producció agrícola europea— exercirà un paper fonamental en l’èxit d’aquesta política.F